islamcat.bcn
El passat 1 de juliol de 2025, el Consell de Ministres aprovava el Reial decret 560/2025, pel qual es regula la concessió directa de subvencions a les confessions religioses minoritàries que han signat acords de cooperació amb l’Estat espanyol: la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE), la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya (FCJE) i la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE). Aquesta mesura representa un pas rellevant per garantir el dret fonamental a la llibertat religiosa i assegurar que aquestes confessions disposen de recursos per exercir les funcions que els encomanen els acords.
La Constitució espanyola, en l’article 9.2, ordena als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i igualtat de l’individu i dels grups siguin reals i efectives. És en aquest marc constitucional que es crea la Fundación Pluralismo y Convivencia, F.S.P., l’ens públic encarregat de facilitar la cooperació econòmica amb les confessions minoritàries amb notori arrelament o amb acords signats amb l’Estat, tal com estableixen els articles 1 i 7 dels seus Estatuts, aprovats el 2021.
Els acords de cooperació amb FEREDE, FCJE i CIE, signats mitjançant les Lleis 24, 25 i 26/1992, atribueixen a aquestes federacions funcions essencials com l’expedició de certificats per a ministres de culte, la gestió de la formació de professors de religió, l’assistència religiosa en presons, hospitals o les Forces Armades, i la representació davant les administracions públiques. L’execució correcta d’aquestes tasques requereix una estructura adequada i recursos econòmics suficients.
És per això que el Reial decret preveu una dotació de 1.200.000 euros, distribuïts proporcionalment: 540.000 euros per a FEREDE, 216.000 euros per a FCJE i 444.000 euros per a CIE. Aquesta distribució respon a criteris de representativitat, implantació i necessitats objectives de cada confessió. A més, es fixa un mínim del 15% del pressupost total per garantir que cap confessió rebi menys del mínim necessari per complir les seves funcions.
El règim jurídic aplicable a aquestes subvencions s’ajusta al que disposa la Llei General de Subvencions de 2003 i el seu reglament de 2006, amb l’excepció del principi de concurrència, ja que, per raons d’interès públic i social, es concedeixen directament. El procediment estableix que les entitats beneficiàries presentin una sol·licitud a través de la seu electrònica del Ministeri de la Presidència, amb la corresponent memòria d’activitats, pressupost, declaracions responsables i certificats que acreditin el compliment de les obligacions fiscals i amb la Seguretat Social.
Les actuacions finançables són àmplies i inclouen activitats com la representació institucional, l’assessorament jurídic, la formació de ministres de culte, el suport a comunitats locals, la prestació d’assistència religiosa, així com activitats de sensibilització, comunicació i difusió per millorar el coneixement de la diversitat religiosa i afavorir la convivència. També es permet finançar despeses de funcionament com salaris, lloguers, material d’oficina, despeses de viatge dins d’Espanya, serveis professionals necessaris, i fins a un 15% de la subvenció per a despeses d’inversió com la reforma d’espais o l’adquisició d’equipaments.
Però no tot és subvencionable: el Reial decret exclou explícitament activitats de culte o proselitisme, interessos de deutes, multes, compres a l’estranger sense autorització prèvia, viatges internacionals no autoritzats, indemnitzacions per acomiadament, donacions directes, o el lloguer d’habitatge per a les entitats o el seu personal.
El pagament de la subvenció es farà en dos terminis: un 60% inicial un cop resolta la concessió, i el 40% restant després de revisar la justificació de les despeses. Aquesta justificació, d’acord amb la llei de subvencions, haurà de presentar-se en un termini de tres mesos després del període d’execució, incloent una memòria justificativa de les actuacions i una memòria econòmica amb el detall de les despeses, així com un informe d’auditoria elaborat per un auditor acreditat.
A més, el Reial decret detalla les obligacions de les entitats beneficiàries: han de donar visibilitat a la participació de la Fundación Pluralismo y Convivencia en qualsevol document, publicació o activitat finançada, i mantenir un sistema rigorós de registre i documentació que permeti les comprovacions pertinents per part de les autoritats competents, incloent la Intervenció General de l’Administració de l’Estat i el Tribunal de Comptes.
Pel que fa al règim de control, el decret preveu mecanismes per garantir que la subvenció s’utilitza adequadament: si es detecten incompliments, es procedirà al reintegrament de les quantitats percebudes, total o parcialment, segons la gravetat i l’afectació al compliment dels objectius de la subvenció. També es detalla el règim sancionador, que s’aplica segons la Llei General de Subvencions.
Finalment, el decret assegura la compatibilitat d’aquestes ajudes amb altres subvencions, sempre que no se superi el cost total de l’activitat finançada. És obligatori comunicar l’obtenció de qualsevol altra ajuda per a la mateixa finalitat, i la justificació de la subvenció haurà d’acreditar la procedència i aplicació de tots els fons rebuts.
Aquesta norma suposa una eina fonamental per a l’impuls del pluralisme religiós i la convivència, i permet a les confessions minoritàries complir amb les seves obligacions legals i amb les necessitats de les seves comunitats, contribuint a la cohesió social i a la garantia efectiva del dret a la llibertat religiosa reconegut a la Constitució. Amb aquesta regulació, l’Estat reafirma el seu compromís amb la igualtat de drets i el respecte a la diversitat religiosa, i promou una societat més inclusiva, on totes les confessions amb acords de cooperació puguin exercir els seus drets i deures en condicions de plena llibertat i seguretat jurídica.
A través d’aquesta mesura, Espanya continua desenvolupant el model de cooperació amb les confessions religioses minoritàries reconegudes, afavorint l’enfortiment institucional d’aquestes federacions, el seu paper com a interlocutors davant les administracions públiques, i la seva capacitat per donar resposta a les necessitats espirituals, socials i culturals dels seus fidels. D’aquesta manera, es garanteix que la llibertat religiosa no sigui només un dret teòric, sinó un dret real i efectiu, que compta amb els recursos necessaris per a la seva materialització.
