II CONFERÈNCIA DE LES INSTITUCIONS RELIGIOSES A CATALUNYA

1271

El diumenge dia 9 de desembre de 2018 es va celebrar a Montmeló la segona edició de la Conferència de les Institucions Religioses a Catalunya, conferència organitzada per UCIDCAT.

La diada va ser presentada per Mohamed El Ghaidouni, president d’UCIDCAT; Riaÿ Tatari, president d’UCIDE; el Director d’Afers Religiosos de la Generalitat Marcel·lí Joan i amb la presència de l’alcalde del municipi acollidor, Montmeló, Pere Rodríguez.

El principal focus de la conferència va ser, com anuncia el cartell de la reunió, cap als imams i representants de les Comunitats Islàmiques de Catalunya. El Ghaidouni defensa que, després dels atemptats del darrer 17 d’agost -en els quals va participar un imam-, les crítiques populars van ser dirigides als imams, convertint-se en víctimes d’un rebuig i una discriminació tant injusta com injustificada: «, s’ha gastat molta tinta, s’ha dit molt sobre l’imam. L’imam és culpable, no predica l’Islam que necessitem en aquest país, l’imam ha de formar-se, ha d’aprendre, ha de baixar a la realitat i conèixer-la de prop, l’imam, l’imam, l’imam… i ha arribat el moment en què l’imam ha de parlar, i ha de dir com vol fer les coses. Quin tipus de necessitat i ajudes necessita l’imam?». També apel·la en la manca de suport en quant al cúmul d’odi i discriminació arran dits atemptats, una càrrega suportada únicament per la comunitat musulmana, la qual va fer-se responsable d’uns afers que haurien de recaure en tota la societat. A partir d’aquesta observació, Mohamed El Ghaidouni denuncia la necessitat de formar els imams de les mesquites, una formació que tant facilitaria un tall a la propagació del radicalisme com aproparia el mateix imam als creients, sobretot als més joves, principals víctimes de les xarxes de recapta dels grups extremistes.

Després, El Ghaidouni va presentar el projecte que UCIDCAT duia a terme amb la Universitat Mohammed I de la ciutat marroquí de Oujda, que ha creat una unitat de màster en les jurisprudències de memòries islàmiques en l’Occident, un màster que es pot cursar a distància. Així doncs, l’objectiu, segons el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, radica en solucionar els problemes i respondre a les dificultats, sensibilitats i contradiccions des d’un punt de vista completament acadèmic. El Ghaidouni conclou agraint el senyor Mohammed Benkaddour president de la Universitat Mohammed I.

En la bateria de reivindicacions també es denuncia el fet de que, encara que el Catorzè Article de la Constitució, en la Llei Orgànica 7/1980 de la Llei de Llibertat Religiosa deixi ben clar el dret de l’educació religiosa en el centres públics d’ensenyament, no és permès en moltes ocasions la lliure elecció d’aquesta educació religiosa, permesa a les religions minoritàries que varen signar l’acord de cooperació de l’any 1992, una Llei Nacional aprovada per les Corts espanyoles, per unanimitat en el Senat i una sola abstenció en el Congrés dels Diputats.

Seguidament, Riaÿ Tatari recalcà en la importància i la història dels musulmans en territori espanyol i de com van aconseguir, juntament amb les altres religions minoritàries, ser reconeguts i així poder organitzar-se per facilitar la realització de les seves pràctiques religioses mitjançant el ja mencionat acord de cooperació de 1992. I, des del signament de l’acord, la comunitat musulmana s’ha multiplicat per deu, passant dels dos-cents mil habitants als dos milions.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí