islamcat.bcn
Catalunya ha estat escenari, un any més, d’un dels esdeveniments més rellevants per a la comunitat musulmana del país amb la celebració del XVI Congrés Islàmic de Catalunya i la IV edició del Congrés adreçat a joves, una trobada que ha consolidat el seu paper com a plataforma de reflexió, participació i construcció col·lectiva. L’esdeveniment ha estat organitzat per UCIDCAT i ENTREJOVES, amb la col·laboració de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya i el suport de la Comissió Islàmica d’Espanya i la Fundació Pluralisme y Convivència.
Durant tres dies intensos, prop de 200 joves procedents d’arreu del territori han participat activament en debats, ponències i espais de treball col·lectiu, abordant qüestions fonamentals que afecten directament la seva realitat quotidiana com a joves musulmans catalans. El congrés s’ha convertit així en un espai segur i plural on expressar inquietuds, compartir experiències i reforçar una identitat diversa, inclusiva i plenament arrelada als valors democràtics de la societat catalana.
Una sessió inaugural amb una àmplia representació institucional i social
La sessió inaugural va comptar amb una destacada presència institucional i social, posant de manifest el reconeixement creixent del congrés com a espai de diàleg i convivència. Hi van participar la cònsol general del Regne del Marroc a Barcelona, Nezha Attahar, i la cònsol general de la República de Turquia a Barcelona, Ayşe Zeybek, que van subratllar la importància de promoure espais de trobada intercultural i de donar veu a les noves generacions.
També hi van intervenir el síndic de greuge de la ciutat de Terrassa, El Mustaapha Ben El Fassi; el president del Grup de Treball Estable de les Religions, Antoni Matabosch i Solé; el president de la Comissió Islàmica d’Espanya, Ayman Adlbi; i el president d’UCIDCAT, Mohamed El Ghaidouni, que va remarcar el compromís de l’entitat amb la formació, l’empoderament juvenil i la cohesió social.
La jornada inaugural va estar marcada, però, per l’absència del director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, que va comunicar la seva indisponibilitat a última hora. Malgrat aquesta absència, l’acte va comptar amb una àmplia representació d’entitats socials, culturals i religioses catalanes, fet que va reforçar el caràcter transversal i obert del congrés.
Presència del teixit social, polític i interreligiós català
Entre els assistents destacaven Daniel Rodríguez Ramos, Guillem Correa, Joan Hernandez Serrat, Josep Eplugas en representació de les seves respectives confessions dins del GTER; així com Mercè Biosca Alonso, responsable de Relacions Interreligioses de la diòcesi de Terrassa.
També hi va ser present Mohamed Chaib, exdiputat al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats i actual president de la Fundació Ibn Battuta; Fatima Ahmed, presidenta de l’Associació Intercultural Diàlegs de Dona i membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa; així com representants polítics i institucionals com Josep Maria Sala del PSC i Jesús Osillos, tinent d’alcalde de L’Hospitalet de Llobregat, entre altres membres de la societat civil.
Els joves, protagonistes del debat i del futur
Les intervencions de la sessió inaugural van coincidir a destacar la importància d’organitzar trobades específiques per a joves musulmans, on puguin debatre temes d’interès propi, intercanviar idees i construir un relat compartit que els permeti sentir-se part activa de la societat. Es va remarcar que la joventut musulmana catalana no és homogènia, sinó diversa en orígens, trajectòries i sensibilitats, i que precisament aquesta diversitat és una riquesa que cal potenciar.
En aquest sentit, es va posar èmfasi en el paper central de la família com a primer espai de socialització i educació, on es transmeten valors, referents i eines emocionals que acompanyen els joves al llarg de la seva vida. El congrés ha volgut reforçar aquest vincle, oferint espais de reflexió que connecten la dimensió familiar amb els reptes socials, educatius i culturals actuals.
Tres dies de reflexió, aprenentatge i construcció col·lectiva
Al llarg dels tres dies, els participants van tenir l’oportunitat d’abordar qüestions clau com el valor de la família a l’islam, ment sana, família unida, del silenci a l’entesa: l’educació des de la comunicació, l’educació del caràcter (akhlaq), la construcció de la identitat femenina, economia i finances, així com el rol de l’home i la dona dins del nucli familiar.
Aquestes sessions, conduïdes per ponents especialitzats i dinamitzades amb metodologies participatives, van afavorir un debat obert i respectuós, on els joves van poder expressar dubtes, compartir vivències personals i contrastar punts de vista. Lluny de discursos tancats, el congrés ha apostat per una mirada crítica i constructiva, adaptada als contextos socials actuals i als reptes que afronten les noves generacions.
Un congrés que mira cap al futur
El XVI Congrés Islàmic de Catalunya i la seva IV edició juvenil confirmen la necessitat i la vigència d’espais de trobada que fomentin el diàleg intern i extern, la participació cívica i la cohesió social. En un context marcat per la desinformació i els discursos d’odi, iniciatives com aquesta esdevenen eines clau per enfortir la convivència, combatre estereotips i garantir que els joves musulmans puguin construir el seu futur amb confiança, dignitat i plena ciutadania.
Amb aquesta edició, UCIDCAT i ENTREJOVES refermen el seu compromís amb una comunitat musulmana catalana activa, plural i compromesa amb el país, posant els joves al centre com a actors imprescindibles del present i del futur de Catalunya.
