Islamcat.BCN
Mohamed El Ghaidouni, 09/08/2025
La recent decisió de l’Ajuntament de Jumilla, recolzada pels vots del Partit Popular (PP) i Vox, de prohibir l’ús de les instal·lacions municipals per a la celebració de festes musulmanes, ha despertat una onada d’indignació entre entitats religioses, juristes i defensors dels drets humans. Aquesta mesura entra en clara contradicció amb l’esperit i la lletra de la Constitució Espanyola, especialment amb els articles 14 —que garanteix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei sense discriminació per raó de religió— i 16 —que reconeix la llibertat religiosa i de culte—.
La prohibició també xoca frontalment amb la Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa i amb el contingut dels Acords de Cooperació signats entre l’Estat Espanyol i la Comissió Islàmica d’Espanya, que estableixen l’obligació de facilitar l’exercici dels drets religiosos de la comunitat musulmana.
Des de fa temps, Vox impulsa una campanya mediàtica i a les xarxes socials per normalitzar la islamofòbia, associant l’islam amb la inseguretat ciutadana, la delinqüència, la pèrdua de llocs de treball i altres problemes socials. L’adhesió del PP a aquesta línia d’acció no només representa un gir cap a posicions d’extrema dreta, sinó també una renúncia al respecte de la pròpia normativa que el mateix partit va contribuir a aprovar.
El cas de Jumilla evidencia que l’extrema dreta espanyola ja no es limita a la retòrica, sinó que passa a l’acció amb l’objectiu de fracturar la societat i encendre conflictes de base racial i religiosa. Davant d’aquest escenari, les comunitats islàmiques a Espanya tenen la responsabilitat de defensar els drets constitucionals dels musulmans i reforçar la seva unitat per garantir la llibertat religiosa i de consciència.
La Comissió Islàmica d’Espanya, com a màxim òrgan representatiu, ha d’assumir un paper actiu en la denúncia d’aquests fets, comparèixer davant els mitjans i, si cal, recórrer a la via judicial per frenar la islamofòbia institucional. El poder judicial, com a garant dels drets fonamentals, té l’obligació d’assegurar el compliment efectiu de la legislació vigent.
Finalment, els partits democràtics tenen el deure moral i polític d’unir-se per establir un cordó sanitari contra la propagació de l’odi i impulsar una contranarrativa que desmunti els relats d’extrema dreta que avui proliferen a les xarxes socials.
