islamcat.bcn
Mohamed El Ghaidouni, 12/08/2025
A Espanya, el debat sobre l’islam i la presència musulmana en la vida pública podria ser una oportunitat per reforçar la nostra democràcia, fomentar la cohesió social i posar en pràctica el pluralisme que defineix la Unió Europea. Tanmateix, aquest debat està sent condicionat pel paper creixent de l’extrema dreta, que ha convertit la islamofòbia en una eina política, instrumentalitzant la por per restringir drets fonamentals.
La base constitucional i legal: un marc de garanties
L’article 14 de la Constitució Espanyola estableix que “els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.
Per la seva banda, l’article 16 afegeix que “es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats”, i que “cap confessió tindrà caràcter estatal”, obligant els poders públics a mantenir una neutralitat activa que garanteixi l’exercici d’aquesta llibertat.
La Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa reforça aquest marc, establint en el seu article 2.1 que “la llibertat religiosa i de culte dels individus i les comunitats comprèn el dret a professar les creences religioses que lliurement triïn, a practicar els actes de culte i a rebre assistència religiosa”, així com “a establir llocs de culte o de reunió amb fins religiosos i a posseir i utilitzar els béns necessaris per a aquests fins”.
Aquestes garanties legals no són meres declaracions; són obligacions per als poders públics. No obstant això, en els darrers anys hem vist com certes administracions, influïdes per partits d’extrema dreta, han adoptat mesures que les vulneren obertament.
Mesures discriminatòries recents
La llista d’actuacions polítiques contràries a l’esperit i la lletra de la nostra legislació és àmplia i preocupant:
- Jumilla (Múrcia): PP i Vox van aprovar una prohibició de l’ús d’instal·lacions municipals per celebrar les dues festivitats musulmanes més importants, al·legant la “defensa dels valors i identitat cultural” del municipi. Aquesta mesura vulnera directament els articles 14 i 16 de la Constitució i contradiu l’Acord de Cooperació entre l’Estat i la Comissió Islàmica d’Espanya (Llei 26/1992), que garanteix la pràctica pública d’aquestes festivitats.
- Ripoll (Catalunya): l’alcaldessa i presidenta del partit ultra “Aliança Catalana” va prohibir l’entrada de dones amb vestimenta musulmana (el burquini) a la piscina municipal. Això no només és discriminació directa per motius religiosos, sinó que també vulnera l’article 2.1.c de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa, que reconeix el dret a “no ser obligat a declarar sobre la seva religió” i a no patir discriminació per la seva pràctica.
- Restriccions urbanístiques als llocs de culte: diversos municipis catalans han aprovat ordenances per relegar les mesquites a polígons industrials, dificultant així la seva accessibilitat i visibilitat. Aquesta pràctica contradiu el dret reconegut a l’article 2.1.d de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa a “establir llocs de culte” sense discriminació respecte a altres confessions.
- Discriminació laboral cap a dones amb vel: en múltiples casos documentats pel Defensor del Poble i organitzacions de drets humans, dones musulmanes han vist vetat el seu accés a feines qualificades per portar el hijab. Això vulnera no només la Constitució i la Llei de Llibertat Religiosa, sinó també la Directiva 2000/78/CE de la Unió Europea, que prohibeix la discriminació laboral per motius de religió o conviccions.
El patró de l’extrema dreta: polititzar i restringir
Aquestes mesures no són incidents aïllats: responen a una estratègia política coherent. L’extrema dreta busca convertir la religió musulmana en un símbol de confrontació, utilitzant un discurs que barreja fets puntuals amb generalitzacions per justificar polítiques restrictives.
En lloc de fomentar un debat equilibrat sobre qüestions reals —com la transparència de les representacions institucionals o la millora de la integració—, es promouen lleis i ordenances que, en la pràctica, penalitzen la identitat musulmana en espais públics, laborals i culturals.
Aquest patró recorda altres episodis europeus. A França, per exemple, la “llei contra el separatisme” ha estat criticada pel Consell d’Europa per discriminar de facto comunitats musulmanes. A Suïssa, el referèndum que va prohibir els minarets el 2009 és avui citat com un exemple de com les majories poden imposar restriccions simbòliques i materials a minories religioses sense una justificació proporcional.
El que significa un debat democràtic autèntic
Parlar de l’islam a Espanya és legítim, però perquè el debat sigui democràtic ha de:
- Respectar el marc legal vigent: Constitució, Llei Orgànica de Llibertat Religiosa, Acords de Cooperació i directives europees.
- Diferenciar entre creences i conductes: criticar accions il·legals o antidemocràtiques és legítim; estigmatitzar una religió sencera, no.
- Garantir la participació de veus diverses: la comunitat musulmana a Espanya és plural en orígens, ideologies i formes de viure la fe.
Pluralisme com a fortalesa
Espanya té l’oportunitat d’aprendre dels errors d’altres països. Les polítiques d’exclusió, com les de Ripoll o Jumilla, no només violen drets fonamentals, sinó que generen ressentiment i polarització. En canvi, polítiques basades en el diàleg intercultural, la igualtat d’oportunitats i la defensa activa de la llibertat religiosa poden convertir la diversitat en un motor de cohesió social.
Conclusió: protegir les minories és protegir la democràcia
L’extrema dreta està influint negativament en el debat sobre l’islam a Espanya, utilitzant el seu poder polític per restringir drets i redefinir la llibertat religiosa en termes excloents.
Defensar la Constitució significa defensar el dret de tothom —majories i minories— a viure conforme a les seves conviccions, sempre dins del marc legal. I això implica rebutjar qualsevol intent d’utilitzar la por com a eina de govern.
En paraules del Tribunal Europeu de Drets Humans, “la llibertat religiosa és un dels fonaments d’una societat democràtica”. Negar-la, limitar-la o condicionar-ne l’exercici és soscavar l’essència mateixa de la democràcia.
