islamcat.bcn-Mohamed El Ghaidouni El Morabet
La recent resolució judicial que ha deixat en llibertat el jove marroquí acusat de cremar una menor a Las Palmas ha confirmat allò que molts ja sospitàvem des del principi: no hi va haver delicte, no hi va haver agressió, sinó un accident fortuït en què el mateix investigat va intentar auxiliar la víctima. Tanmateix, la notícia no ocupa portades ni obre informatius com sí va passar quan els primers titulars assenyalaven aquest jove immigrant com a autor de l’incendi. Aleshores sí es va desfermar una tempesta mediàtica i política, amb Santiago Abascal i altres dirigents de Vox aprofitant la tragèdia per reforçar el seu discurs contra l’islam i contra la immigració. Avui, davant la resolució judicial que desmunta les seves acusacions, regna el silenci. Ningú a Vox ha rectificat, ningú ha demanat perdó, i aquest silenci és tan revelador com perillós. Recordem els fets: la matinada del 16 de juliol, al barri de La Isleta de Las Palmas, en una infravivenda okupada, es va declarar un foc en què una adolescent espanyola, tutelada pel Govern de Canàries, va resultar greument ferida, amb cremades a gran part del cos. El jove marroquí, Abarrafía H., de 20 anys, acabat d’arribar en pastera, va ser immediatament assenyalat com el responsable. Les primeres paraules de la menor, encara en estat crític, van semblar incriminar-lo, tot i que les proves forenses descartaven des del primer moment l’ús de líquids inflamables. Tot i així, el jutge va decretar presó provisional en considerar risc de fuga. El que va passar després ja és conegut: informes de la policia, de bombers i de la pròpia víctima van coincidir que l’incendi va ser accidental i que el jove va intentar ajudar. Avui, després de dos mesos de calvari, el noi recupera la llibertat, encara que marcat per la sospita, la presó preventiva i, sobretot, per la campanya política que es va teixir sobre la seva persona. En aquell moment, Santiago Abascal no va dubtar a utilitzar el cas com a munició electoral. Va declarar que era “una mostra més del perill de la immigració il·legal” i que “Espanya no pot continuar sent l’abocador dels delinqüents del món”. Va vincular directament el succés amb la “inseguretat que pateixen els espanyols per la invasió migratòria” i amb l’islam, com si la religió del jove fos un agreujant automàtic. Altres portaveus de Vox van arribar a parlar de “barbàrie islàmica” i de “submissió de les nostres filles a la violència importada”. Avui sabem que aquelles paraules eren, com a mínim, irresponsables i, amb les dades judicials a la mà, directament falses. Què farà ara Abascal? Què farà Vox? Reconèixeran l’error, demanaran disculpes públiques al jove a qui van assenyalar com un monstre? La resposta la sabem: no. Vox no rectificarà perquè la seva política s’alimenta de la mentida i de la por. Demanar perdó seria desmuntar la narrativa que sosté la seva identitat: un islam i una immigració convertits en boc expiatori permanent, una amenaça fictícia que nodreix titulars i discursos incendiaris. Però aquesta negativa a rectificar no és un simple detall polític, és un atemptat contra la veritat i contra la convivència. Perquè mentre Abascal calla, el dany ja està fet. La imatge del jove marroquí acusat va circular per les xarxes i va quedar gravada a la ment de molts ciutadans com a prova de la suposada perillositat dels immigrants. Es van organitzar concentracions al barri demanant l’expulsió dels irregulars, es va agitar el fantasma de la “cacera d’immigrants” com ja havia passat a Torre Pacheco setmanes abans, i es va consolidar un clima d’odi que colpeja tota la comunitat musulmana. Quan la justícia desmunta aquelles acusacions, ningú s’encarrega de reparar el dany. L’extrema dreta sap molt bé com funciona la maquinària mediàtica: el bulo inicial té recorregut, impacte i titulars, mentre que la rectificació arriba tard, és tècnica i freda, i gairebé no genera atenció. I en aquest terreny es mouen còmodes. Vox utilitza cada incident aïllat per reforçar el seu relat de xoc de civilitzacions, on l’islam apareix sempre lligat a violència, barbàrie i submissió, i on els immigrants es converteixen en massa sospitosa. Mai no veuran la història d’Abarrafía H. com la d’un jove vulnerable, acabat d’arribar en pastera, que sobreviu en condicions precàries i que, malgrat tot, va intentar salvar una noia d’un foc accidental. Perquè aquesta història trenca el marc del “perill immigrant” i mostra la realitat de la marginalitat, la pobresa i la manca de recursos. Aquest cas planteja una pregunta fonamental: quina responsabilitat tenen els líders polítics quan assenyalen persones innocents? Quines conseqüències ha de tenir la utilització partidista d’una tragèdia? Si Abascal hagués acusat falsament un espanyol, mantindria la mateixa actitud de silenci després de l’arxivament del cas? I sobretot: quines garanties tenim que demà no es repetirà la mateixa estratègia, amb un altre jove, amb una altra comunitat? Sabem la resposta. Vox continuarà utilitzant l’islam i els musulmans com a matèria primera del seu discurs. Perquè l’objectiu no és la veritat ni la justícia, sinó el rèdit electoral. El cas de Las Palmas ho demostra amb cruesa: es va criminalitzar un jove pel seu origen i religió, es va alimentar l’odi i, quan la veritat va sortir a la llum, es va optar pel silenci. Ningú no repararà aquell noi, ningú no curarà l’estigma que arrossega, ningú no demanarà perdó. I aquest silenci de Vox és la prova més clara que la seva narrativa no és un error puntual, sinó un projecte conscient de manipulació política que converteix éssers humans en eines de propaganda.
