islamcat.bcn
El passat diumenge 28 de setembre de 2025, a les 17:30 h, la seu de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya va acollir una jornada de reflexió que va reunir representants de les principals entitats islàmiques de la província de Barcelona. La trobada, marcada per un clima de debat i compromís col·lectiu, va servir per posar sobre la taula els reptes més urgents que afronta la comunitat musulmana en l’actual context social i polític.
Una participació plural i diversa
La jornada va comptar amb l’assistència de membres de les comunitats islàmiques de tota la província de Barcelona, agrupades sota les tres federacions que les representen en la seva totalitat. També hi van ser presents representants del Consell d’Imams de Catalunya, l’entitat que articula la veu religiosa de la comunitat.
A l’acte hi van participar igualment el president de la Fundació Ibn Batuta, el Síndic de Greuges de la ciutat de Terrassa i altres representants del teixit associatiu local, cosa que va posar de manifest la voluntat de construir ponts entre la comunitat musulmana i l’entorn ciutadà en què s’insereix. La presència d’aquest ventall d’actors va donar a la jornada un caràcter interinstitucional i va reforçar la idea de treballar plegats en benefici de la convivència i la cohesió social.
El repte del discurs d’odi
Un dels punts centrals del debat va ser l’augment preocupant dels discursos de l’extrema dreta, que utilitzen la comunitat musulmana com a diana i pretext per alimentar la por i la divisió social. Els participants van coincidir que aquest fenomen exigeix una resposta ferma i estructurada.
Es van proposar diverses vies d’acció: des de l’elaboració de contranarratives capaces de desmuntar els missatges discriminatoris, fins a l’ús de la via judicial per denunciar pràctiques que vulneren els drets fonamentals i xoquen directament amb la Constitució espanyola. També es va destacar la importància de crear entitats sectorials que puguin defensar, de manera especialitzada, els drets dels musulmans en àmbits com l’educació, el treball, la sanitat o l’habitatge.
Educació i joventut, eixos estratègics
La jornada també va dedicar un ampli espai a reflexionar sobre la situació educativa. Es va assenyalar la manca de voluntat política, a Catalunya, per normalitzar l’ensenyament de la religió islàmica en els centres públics, malgrat ser un dret reconegut. Aquesta absència, van dir els assistents, genera desigualtats i contribueix a perpetuar la invisibilitat de l’islam en l’àmbit acadèmic.
Un altre tema recurrent va ser la necessitat de modernitzar l’ensenyament a les mesquites, incorporant metodologies pedagògiques adaptades al segle XXI i establint una relació més fluïda entre imams i responsables de comunitats. Igualment, es va reivindicar el paper fonamental dels joves en la gestió de les comunitats islàmiques. Molts participants van insistir que cal obrir espais perquè les noves generacions assumeixin responsabilitats i puguin aportar una visió fresca i innovadora.
Qüestions socials pendents
La problemàtica del vel islàmic (hijab) a les escoles va ser un altre dels punts tractats. Diversos testimonis van exposar casos de discriminació que encara pateixen les estudiants musulmanes, i es va coincidir en la necessitat d’impulsar protocols clars que garanteixin la llibertat religiosa sense que això es tradueixi en cap forma d’exclusió.
També es va debatre sobre la qüestió del menú halal en els menjadors escolars i altres institucions públiques. Es va posar de manifest que la manca d’oferta halal no només és un problema de pràctica religiosa, sinó també una qüestió de salut, d’integració i de respecte a la diversitat.
La presència institucional del cònsol general del Marroc
Un dels moments més emotius de la jornada va ser la participació del cònsol general del Marroc a Barcelona, el senyor Chari Charkaoui, que aquest mes de setembre ha posat fi al seu mandat consular. En la seva intervenció, el cònsol va agrair als membres de les comunitats islàmiques de la província de Barcelona la col·laboració estreta i fluida mantinguda durant els darrers anys, gràcies a la qual s’han pogut resoldre nombrosos problemes de la comunitat marroquina resident a Catalunya.
El senyor Charkaoui també va tenir paraules d’agraïment per a l’administració catalana, a la qual va reconèixer la seva proximitat i predisposició a col·laborar amb el consolat. Va subratllar la importància de treballar conjuntament per aconseguir una integració real i efectiva de la comunitat musulmana en la societat catalana, sempre des del respecte mutu i la construcció de llaços comuns.
Diversos assistents van intervenir per agrair personalment al cònsol la seva tasca i el seu esforç continuat. Segons van destacar, la seva proximitat i implicació han deixat una empremta positiva i han estat un factor clau per enfortir les relacions institucionals i comunitàries.
Conclusions i camí a seguir
De la jornada en va emergir un missatge clar: la comunitat musulmana a Catalunya es troba en un moment crucial, en què cal consolidar estructures pròpies de defensa, reforçar la col·laboració amb les institucions públiques i, alhora, apostar per la participació activa dels joves i per una educació religiosa moderna i adaptada als temps actuals.
Es va remarcar que el futur passa per la unitat i per la capacitat de generar propostes constructives davant dels reptes que plantegen el discurs de l’odi, la manca de reconeixement institucional i les dificultats socials quotidianes.
Cloenda festiva
La trobada va finalitzar amb un ambient festiu i fraternal. Els assistents van compartir te i pastes àrabs en un espai de convivència que va permetre reforçar els vincles personals i associatius. Aquest moment de celebració va simbolitzar l’esperit de la jornada: reflexió crítica, però també esperança i compromís amb un futur de convivència i cohesió.
