El passat dijous, dia 20 de desembre de 2018, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ha organitzat un “coworking” a la seu del CREC ubicat a Gran Via de Les Corts Catalanes, 672.
La jornada va comptar amb la intervenció de Javier Albarracín, de Barcelona Halal Services, de Onno Seroo, director del Grau en Relacions Internacionals de Blanquerna i de la participació de Mohamed El Ghaidouni, President de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, entre altres.
La cultura islàmica incorpora la pràctica ‘halal’ com a codi de conducta, de manera que els hàbits de vida i de consum de la població musulmana en són condicionats. En aquesta trobada s’ha debatit sobre el ‘halal’ i com influeix en la forma de viure i consumir, s’han fet preguntes, com, si la Barcelona metropolitana està preparada per atendre aquestes necessitats i quines perspectives i oportunitats econòmiques i socials de futur ofereix.
Javier Albarracín, va subratllar que a Barcelona metropolitana el nombre de persones que practiquen aquesta religió es troba en augment des de fa anys, com també el nombre de visitants que reclamen productes i serveis que atenguin les seves necessitats. Existeix, doncs, el repte de facilitar les persones que puguin viure respectant les seves creences i alhora la oportunitat d’atendre a un mercat en constant creixement. La ubicació geogràfica de Barcelona la fa una ciutat especialment atractiva pel món musulmà, en totes les seves facetes (cultural, social, econòmica i creativa). En aquest context determinant és fonamental normalitzar aquesta diversitat a tots els nivell, traient-ne benefici en cada front, va concloure Javier.
També es va contestar a preguntes plantejades per alguns assistents a la trobada com:
Què és el món musulmà?
Hi ha molts musulmans al món. Les ciutats on es dóna el Halal són ciutats obertes, ciutats no tradicionals».
L’Islam és un tema d’interès a l’alça sobre el futur de l’economia de la regió metropolitana i de les polítiques alimentàries i la Carta Alimentària i des del PEMB s’ha de saber les visions dels diferents implicats».
Sí o sí la societat serà més diversa en el futur i haurà més pes amb gent amb diferents religions i pràctiques religioses, per tant hem de treballar la visibilització i la normalització d’aquestes pràctiques com es el HALAL. Hem de treballar molt això per obtenir una metròpoli cohesionada i inclusiva.
Cal secularitzar el concepte HALAL encara que el seu origen sigui religiós. Hem de respectar que tots els individus puguin triar allò que volen (com els celíacs o vegans) i el halal és també una d’aquestes opcions.
MOHAMED EL GHAIDOUNI AL PEMB
Hi ha algun obstacle al HALAL?
El principal problema que hi ha és d’imatge, d’estigmatització. És una qüestió ideològica perquè s’associa a dinàmiques com el terrorisme. Cal desmentir-ho, HALAL és seguretat i qualitat alimentària, amb certificació.
S’ha d’educar els estudiants per als canvis que vindran. Hi ha la necessitat de normalitzar el HALAL perquè els habitants de Barcelona tinguin més opcions per escollir».
Hi ha 1/2 milió de musulmans a Catalunya i el HALAL es normalitza. El seu consum és també de població no musulmana, perquè són productes fet amb un procés exigent en requisits de qualitat i seguretat alimentària. Si no els oferim, pot anar en detriment de l’atracció de Barcelona com a ciutat i de la connexió amb altres països».
Hi ha un ‘gap’ de percepció entre el % de musulmans que hi ha al país i del que és real. A Barcelona és del 2,6% i la percepció és del 14%. La població musulmana creix l’1%. Té un enorme poder productiu i de consum. Cada cop està més integrada en la societat».
Cal entendre el context global per saber què significa el Halal.
