islamcat.bcn, Mohamed El Ghaidouni El Morabet. 17/09/2025
Les darreres declaracions del portaveu de Vox a La Rioja, Ángel Alda, proposant prohibir el vel islàmic a tots els edificis públics de la comunitat, han tornat a posar al centre del debat la relació entre llibertat religiosa, igualtat de gènere i drets fonamentals. L’argumentari de Vox, que associa el vel a la “sumissió a l’islam radical” i a la “incompatibilitat amb el nostre mode de vida”, exigeix una resposta seriosa des del punt de vista jurídic i constitucional.
En primer lloc, cal recordar que l’article 16 de la Constitució espanyola reconeix el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte dels individus i de les comunitats, sense més límit que el manteniment de l’ordre públic protegit per la llei. Això implica que cap administració autonòmica o local pot establir una prohibició generalitzada que afecti símbols o pràctiques religioses, com és el cas del vel, sense incórrer en una vulneració directa de la Carta Magna.
De la mateixa manera, l’article 14 garanteix la igualtat de tots els espanyols davant la llei, sense discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió o opinió. Assumir que una alumna o una ciutadana que porta vel és menys lliure o menys digna que una altra implica una discriminació directa per motiu de religió i sexe. El discurs de Vox, sota una aparença de defensa de la dona, nega en realitat la capacitat de decisió de les dones musulmanes, que escullen lliurement portar-lo com a expressió identitària, cultural o espiritual.
L’article 27.3 de la Constitució, per la seva banda, estableix el dret que els pares i mares tenen a garantir que els seus fills rebin formació religiosa i moral d’acord amb les pròpies conviccions. Això és clau en l’àmbit escolar, on el vel esdevé un element d’expressió personal i de coherència amb els valors familiars. Prohibir-lo en un institut no sols vulnera aquest article, sinó que constitueix una ingerència arbitrària en la llibertat educativa i religiosa de les famílies musulmanes.
La Llei Orgànica de Llibertat Religiosa de 1980 desenvolupa aquests principis constitucionals i estableix que els poders públics han de garantir l’exercici del dret a la llibertat religiosa i de culte. A més, els Acords de Cooperació de 1992 entre l’Estat espanyol i la Comissió Islàmica d’Espanya reforcen aquest marc, reconeixent explícitament el dret dels musulmans a manifestar la seva fe, tant en l’àmbit privat com en l’àmbit públic.
És per això que la proposta de Vox és errònia no només des d’un punt de vista polític i social, sinó també jurídic. L’assimilació del vel a la submissió radical constitueix una fal·làcia i un prejudici cultural. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha reconegut reiteradament que l’ús de símbols religiosos forma part de la llibertat de consciència i que només en casos concrets —com ara qüestions de seguretat o neutralitat estrictament necessària en determinats àmbits professionals— pot ser restringida.
A més, resulta paradoxal que Vox invoqui la igualtat entre homes i dones per justificar una prohibició que, en la pràctica, suposa l’exclusió de moltes dones de l’espai públic i educatiu. El feminisme no pot ser utilitzat com a eina de censura cultural o religiosa; ben al contrari, la veritable igualtat passa pel respecte a la diversitat d’eleccions i pel reconeixement de l’autonomia individual.
Quan Vox parla de “defensar la identitat espanyola” i de “protegir de la invasió musulmana”, no només alimenta un relat xenòfob, sinó que oblida que Espanya és un estat aconfessional, plural i divers, com reconeix la pròpia Constitució. L’islam forma part de la realitat històrica i social del país, i els acords de cooperació ho institucionalitzen jurídicament. Negar-ho és negar la pròpia legalitat vigent.
En definitiva, la iniciativa de Vox no resisteix una anàlisi constitucional rigorosa. Contradiu els articles 14, 16 i 27.3 de la Constitució, vulnera la Llei de Llibertat Religiosa i ignora els compromisos internacionals i interns de l’Estat espanyol amb la Comissió Islàmica. El debat sobre la llibertat religiosa i la igualtat no pot quedar segrestat per discursos simplistes i demagògics, sinó que ha d’abordar-se des del respecte a la dignitat de totes les persones.
