(Islamcat.BCN) El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha presentat el procés de participació del nou Pacte Nacional per a la Interculturalitat. L’objectiu del pacte és incorporar la perspectiva intercultural en l’acció dels actors institucionals, socials, econòmics, polítics i ciutadans del país.
El Pacte Nacional per a la Interculturalitat ha de recollir els compromisos del Govern, dels ajuntaments i del conjunt d’actors socials per afavorir la igualtat, el reconeixement, la diversitat i la interacció positiva, però també es vol obrir a la ciutadania. El procés de participació tindrà 26 sessions presencials a tot el territori, però també es farà a través del web participa.gencat.cat.
En l’acte de presentació del procés participatiu, el conseller El Homrani ha subratllat que “parlar d’immigració no té sentit si no parlem d’inclusió, de comunitat, de garantir la cohesió social i de respecte la diversitat.” El titular de Treball, Afers Socials i Famílies ha posat l’accent en separar diversitat de desigualtat. «Catalunya ha de continuar sent un sol poble, però divers. Les oportunitats no poden estar condicionades per la diversitat d’origen, de raça, llengua o sexualitat. El gran repte és evitar la segregació i la desigualtat.»
Per la seva banda, el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha destacat que Catalunya –amb un 18% de la població nascuda a l’estranger- és un país divers i intercultural i aquesta no és una situació temporal.” I ha afegit: «Ens barregem, però encara no ho fem prou. Creiem que hem de treballar per la interculturalitat, és a dir: treballar per la igualtat d’oportunitats; reconèixer la diversitat del país com un actiu i fomentar la interacció positiva.”
L’acte d’avui també ha servit per donar a conèixer experiències d’èxit pel que fa a la incorporació de la diversitat. Per exemple, la restauradora Ada Parellada ha explicat com la diversitat del personal i la incorporació de l’economia social en el seu ventall de proveïdors ha repercutit en benefici del seu negoci.
El director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, s’ha referit a la tasca de reconeixement en la diversitat cultural que contempla la programació del festival de teatre i com aquest esdeveniment ha sigut capaç d’adaptar-se al context social de Salt i Girona.
I la presidenta de l’entitat Diàlegs de Dona, Fàtima Ahmed, ha relatat la seva experiència en la posada a la pràctica de la interacció entre grups de dones d’origen immigrant, que comparteixen problemàtiques comuns i resideixen al barri del Raval.
La diversitat ens defineix com a país
Catalunya és una societat diversa des de molts punts de vista. Els catalans parlem més de 310 llengües diferents i participem de totes les principals creences i conviccions del món; reconeixem la nostra diversitat d’identitat de gènere en documents oficials i tenim més de mil matrimonis cada any entre persones del mateix sexe. Una de cada 13 persones patim alguna discapacitat, tot i que això ens evolucionarà fins a un de cada cinc per damunt dels 75 anys.
A Catalunya viuen persones de 184 de les 193 nacionalitats d’arreu del món reconegudes per l’ONU. I encara hi podríem sumar de no reconegudes. No tota la diversitat es deu a l’origen, però el fet migratori l’ha fet créixer de forma notable al segle XXI: enguany un 36,1% dels nens i nenes que naixeran a Catalunya tindran com a mínim un progenitor estranger. I al mateix temps, més de la meitat de les persones que encara tenen passaport estranger ja fa més de 10 anys que viu a Catalunya.
Conviure en la diversitat és un dels grans reptes de les societats democràtiques actuals. Ser una societat cohesionada i diversa al mateix temps és possible i desitjable. Respectar la pluralitat és una qüestió de legalitat, principis, valors fonamentals i alhora enforteix el desenvolupament i la cohesió social. El gran repte és, però, que aquestes diferències no derivin en desigualtats.
Al món hi ha altres països que han viscut processos d’immigració intensos dels que han sorgit, també, societats diverses. De la seva experiència, amb encerts i errades, n’ha sorgit un aprenentatge que ha portat el Consell d’Europa a recomanar l’interculturalisme com a eina per a la gestió de la diversitat. L’interculturalisme se sustenta en tres principis: igualtat d’oportunitats, reconeixement de la diversitat i interacció positiva.
