Islamcat.bcn Mohamed El Ghaidouni El Morabet
Ahir, la diputada i dirigent de l’extrema dreta catalana Sílvia Orriols va publicar un missatge a les xarxes socials on afirmava: “Si volen menjar animals escorxats sense estaborniment ni sedació prèvia, que se’n tornin al Marroc. Ras i curt. Prou concessions a l’islam. Prou vots a qui permet aquesta vergonya.”
Aquestes paraules no només destil·len menyspreu cap a la comunitat musulmana, sinó que també ignoren la realitat legal i constitucional de Catalunya i de l’Estat espanyol. El sacrifici d’animals segons els ritus religiosos —tant islàmic (Halal) com jueu (Kosher)— està reconegut i protegit per la normativa vigent.
El marc jurídic que Orriols ignora
La regulació del sacrifici d’animals a l’Estat espanyol està recollida en el Reial decret 54/1995, de 20 de gener, sobre protecció dels animals en el moment del sacrifici o matança. L’article 5 estableix les condicions de conducció, subjecció, atordiment, matança i dessagnat dels animals. Aquest mateix article preveu excepcions per motius de caràcter religiós, permetent el sacrifici segons el ritual islàmic i el jueu.
Això significa que la pràctica no és cap “concessió política” sinó un dret reconegut i emparat per la legislació estatal i autonòmica.
A més, la Constitució espanyola (art. 16) garanteix la llibertat religiosa i de culte. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya també protegeix aquests drets fonamentals. I la Llei orgànica 7/1980 de llibertat religiosa estableix que les confessions poden desenvolupar els seus ritus sense interferències indegudes.
Finalment, els Acords de cooperació entre l’Estat espanyol i la Comissió Islàmica d’Espanya (1992) regulen explícitament la producció, sacrifici i distribució d’aliments Halal, consolidant la seva protecció legal.
Per què només contra l’Halal?
Una pregunta que cal fer a Orriols és: si la norma permet el sacrifici ritual islàmic i també el jueu, per què les seves crítiques apunten només contra la comunitat musulmana? Per què no diu res del kosher? La resposta és evident: no es tracta de benestar animal ni de salut pública, sinó d’una estratègia política basada en la islamofòbia.
Els ciutadans musulmans de Catalunya no tenen un “altre lloc”
Quan Orriols diu que els musulmans que volen consumir carn Halal “que tornin al Marroc”, mostra un profund desconeixement —o menyspreu— per la realitat catalana. Hi ha centenars de milers de ciutadans catalans musulmans, molts dels quals han nascut aquí, no tenen cap altra nacionalitat i només tenen Catalunya com a casa seva.
On els vol enviar la senyora Orriols? Què fa amb els joves musulmans nascuts a Vic, a Girona, a Barcelona o a Lleida? L’extrema dreta vol convertir-los en estrangers a casa seva, negant-los la seva condició de ciutadans de ple dret.
L’odi com a arma política
Aquest tipus de missatges contribueixen a dividir la societat i a estigmatitzar una part de la ciutadania. És especialment greu que es difonguin sabent que contradiuen la legislació vigent. La política no pot construir-se sobre l’odi, i menys encara sobre la mentida.
Catalunya és diversa, plural i legalment garantista. El respecte a la llibertat religiosa no és una concessió, sinó un dret fonamental. La qüestió no és si a Orriols li agrada o no, sinó que la llei així ho estableix.
En definitiva, el sacrifici Halal està protegit per la llei espanyola i catalana, per la Constitució i per acords internacionals. L’odi no pot substituir la llei.
