islamcat.bcn. Per Mohamed El Ghaidouni, president d’UCIDCAT i secretari de la UCIDE
En els darrers dies s’han publicat articles que pretenen descriure la situació de la representació musulmana a Espanya com un escenari de divisions i sospites. També s’han formulat insinuacions sobre la meva trajectòria i la meva persona. Davant d’això, considero necessari explicar, amb serenitat i transparència, quin és el meu compromís, la meva manera d’entendre la responsabilitat que exerceixo i quins són els valors que guien la meva tasca.
El meu compromís és, abans que res, amb la comunitat musulmana d’Espanya: amb les seves necessitats, els seus reptes i el seu futur. Els càrrecs que avui assumeixo —com a president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) i secretari de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE)— no són el resultat de cap imposició externa, sinó el fruit d’un procés democràtic i de consens dins d’aquestes institucions. En elles participen centenars de comunitats, que expressen la seva veu en un marc de respecte i de llibertat.
El meu objectiu mai ha estat el poder, sinó el servei. Els qui treballem en la representació religiosa sabem que la confiança no es guanya amb discursos, sinó amb coherència, proximitat i transparència. Ser representant de la comunitat musulmana és una responsabilitat enorme, que només pot exercir-se des de la humilitat i des de la consciència que es treballa per a tots, no per a uns quants.
En aquest sentit, el meu compromís amb l’Estat espanyol és clar: vetllar pel compliment de la Constitució i fer efectius els Acords de Cooperació signats entre l’Estat i la Comissió Islàmica d’Espanya. Aquests acords no són privilegis, sinó drets reconeguts per l’Estat per garantir la llibertat religiosa, un dels pilars fonamentals de qualsevol societat democràtica.
Soc plenament conscient que la gestió del fet religiós és un àmbit sensible, on sovint hi ha projectes, expectatives i fins i tot sospites. Però també sé que la única via legítima és la de la legalitat, la transparència i la col·laboració amb les institucions públiques.
A UCIDCAT i UCIDE hem establert relacions estables amb les administracions, tant a nivell estatal com autonòmic, per garantir una interlocució basada en la confiança i el respecte mutu. El nostre objectiu no és cap altre que consolidar la seguretat espiritual del ciutadà musulmà i contribuir al bé comú de la societat espanyola.
Una fe compatible amb els valors democràtics
La nostra tasca parteix d’una convicció clara: la fe musulmana és perfectament compatible amb els valors democràtics i amb la societat espanyola del segle XXI. El missatge que intentem transmetre cada dia és que ser musulmà i ser espanyol no són identitats oposades, sinó realitats que poden conviure en harmonia.
El que defensem és una religiositat moderada, inclusiva i cívica, que fomenti la convivència i el respecte. L’islam no pot ser utilitzat com una eina política ni com una bandera ideològica. Les institucions religioses han de mantenir-se independents de qualsevol ingerència política o estatal, perquè només així poden representar realment a la seva gent.
Per això rebutjo de manera rotunda qualsevol intent de polititzar la religió o de presentar les institucions musulmanes com escenaris de lluites de poder. És cert que dins de la comunitat hi ha diversitat —com en qualsevol altra confessió—, però les diferències d’opinió són part d’un procés natural i democràtic, no símptoma de divisió.
La idea que hi ha una “guerra” entre sirians i marroquins, o entre uns i altres grups, és una simplificació injusta. Els musulmans d’Espanya provenim de múltiples orígens, però compartim la mateixa realitat: viure i contribuir positivament a la societat espanyola.
En UCIDE i UCIDCAT, treballem en un ambient de diàleg i de germanor, on la discrepància es resol parlant i buscant punts d’entesa. Cap persona, per la seva procedència, hauria de ser sospitosa ni utilitzada com arma per desacreditar la feina institucional que tants esforços ha costat construir.
He estat, sóc i seré clar en això: no represento ni treballo per cap Estat estranger. Soc espanyol d’origen marroquí, i aquesta doble condició no és cap contradicció; al contrari, és un pont. El que faig, ho faig amb plena lleialtat a Espanya, al seu marc legal i a les seves institucions.
Quan vaig acceptar aquesta responsabilitat, vaig saber que implicava renunciar a moltes comoditats, però també vaig entendre que era un servei noble. El lideratge religiós no és un privilegi, és una càrrega que només té sentit si es viu com un compromís amb la veritat, amb la comunitat i amb el país.
També vull fer una reflexió sobre el paper de les dones i dels joves dins de les nostres comunitats. La seva participació no és una concessió, sinó una necessitat. A UCIDCAT hem impulsat programes específics per donar visibilitat i protagonisme a les dones musulmanes, així com per incorporar joves en espais de gestió i decisió.
Quan, fa uns mesos, vam mantenir una trobada amb responsables del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, ho vam fer amb aquest esperit: treballar per la igualtat i la no discriminació. Que la imatge fos la d’un home al capdavant no resta valor al missatge, perquè la igualtat no és una qüestió d’imatge, sinó de compromís real i estructural.
L’islam que representem a Espanya és un islam de pau, diàleg i convivència. No necessitem models importats ni discursos d’enfrontament. Necessitem, sobretot, persones que construeixin ponts, que ajudin a fer possible una societat més justa, on cadascú pugui viure la seva fe amb llibertat i respecte.
Per això, la nostra brúixola continua sent la mateixa: la legalitat, la transparència i el servei a la comunitat. No hi ha altra via, ni altre camí que garanteixi un futur millor per a tots.
En definitiva, la meva tasca —com la de tants altres companys i companyes— és la de fer créixer una comunitat musulmana compromesa amb la seva fe, amb el seu país i amb els seus valors. No treballem per interessos, sinó per conviccions; no busquem poder, sinó servei; no alimentem divisions, sinó convivència.
